El Centre de Recursos d'Educació Especial de Navarra, CREENA; ha publicat dues noves guies d'orientació per a professors: una sobre Trastorns d'Aprenentatge (TA) i una altre de Trastorn amb Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH).
Molt interessants les dues !!!
TA: http://centros.educacion.navarra.es/creena/recursos/guiastatdah/pdfs/guia_ta.pdf
TDAH:http://centros.educacion.navarra.es/creena/recursos/guiastatdah/pdfs/guia_tdah.pdf
Mostrando entradas con la etiqueta Aprenentatges. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Aprenentatges. Mostrar todas las entradas
Discalculia
Se trata de un trastorno caracterizado por una alteración específica de la capacidad de aprendizaje de la aritmética, no explicable por un retraso mental o una escolaridad claramente inadecuada. El trastorno afecta al aprendizaje de los conocimientos aritméticos básicos: adición (suma), sustracción (resta), multiplicación y Discalculidivisión más que a los conocimientos matemáticos más abstractos de álgebra o geometría. El estudio de este trastorno comenzó a finales del siglo XIX, como muestra la cantidad de términos que se le han aplicado (“Síndrome de Gertsman”, “discalcúlia”, “acalcúlia”, “trastorno del desarrollo aritmético”).Actualmente, la discalculia del desarrollo podría afectar aproximadamente al 3-6% de la población infantil, un porcentaje similar al de otros trastornos del desarrollo como la dislexia o el déficit de atención con hiperactividad. La discalculia del desarrollo es frecuentemente comórbida con otras alteraciones del desarrollo, como las dificultades de la lectoescritura (17%) o el trastorno de déficit de atención (26%).
La Universidad de Barcelona ha realizado un cuestionario de cribaje para valorar las dificultades en el área de matemáticas.
Fuente: http://www.ub.es/neuroscience/templates/Menu_discalculia.htm
La Universidad de Barcelona ha realizado un cuestionario de cribaje para valorar las dificultades en el área de matemáticas.
Fuente: http://www.ub.es/neuroscience/templates/Menu_discalculia.htm
KATAMOTZ
Programes:
Katamotz Lectura: Eina per millorar la fluidesa i la velocitat lectora.
Katamotz Exercicis: Joc i activitats en castellà per treballar les dificultats de lectura i escriptura.
Intervenció en el TANV.
Davant del Trastorn de l'Aprenentage No Verbal (TANV), els mestres cal que coneixin la problemàtica d'aquest tipus d'alumnes i en siguin sensibles.
Els missatges que han de rebre aquest nens i nenes han de ser explícits i directes, a causa de la seva lentitud cal donar més temps davant les tasques noves; perquè necessiten repetir-les, practicar-les i planificar-les pas a pas.
És fonalmental supervisar les seves habilitats d'organització (agenda, carpeta, motxilla...) i regular els deures. Els ajuda molt tenir un company de referència que els ajudi amb això.
Aquest perfil de nens/es fa que formulin moltes preguntes durant la classe, pactar amb ells com i quan se'ls respondran els dubtes. Hem de comprobar que segueix les explicacions a l'aula i que les ha entés. Els va molt bé fer tasques en grup.
S'aconsella eliminar les tasques que penalitzi el temps, simplificar els exàmens, donar fulls quadriculats per respondre o també limitar-los els espais de resposta.
A primària utilitzarem les seves habilitats lingüístiques i la seva capacitat de memòria verbal per afavorir l'adquisició dels aprenentatges i començar a potenciar la capacitat de raonament. A secundària, l'objectiu principal serà continuar treballat el raonament i establir relacions entre conceptes. Aquí s'aconsella no utilitzar els esquemes per estudiar, ja que només es fixen en els detalls i obliden la idea principal.
Escriptura:
- Reduir els exercicis escrits, sobretot els que siguin només de copiar.
- Facilitar adaptadors per al llapis, fulls quadrículats, pautes...
- Substituir els treballs escrits per treballs orals.
- Ús de l'ordinador.
- Ajudar-los en la organitació de la expressió escrita.
- Permetre subratllar els llibres, utilitzar una grabadora de veu o programes informàtics que llegeixen el material en format pdf.
Comprensió lectora:
- Fraccionar els missatges escrits per afavorir la comprensió.
- Entrenar-los en la consecussió de consignes escrites.
- Treballar les expressions ambigües o frases fetes, metàfores...
- Començar amb conceptes concrets i imatges i passar més abstractes després.
- Donar temps per preparar els textos que es treballaran a l'aula.
- Fer comentaris escrits o donar pautes verbals per poder interpretar gràfics i mapes.
- Ensenyar estratègies per organitzar el que s'ha d'escriure en el paper, utilitzar sempre le mateixes directrius o pautes.
Matemàtiques:
- Explicar pas a pas el funcionament de les operacions...
- Donar exemples concrets.
- Donar fulls quadriculats per facilitar l'alineació de columnes per les operacions.
- Intentar que verbalitzi el procés abans de començar a escriure o a fer les operacions...
- Reduir la quantitat de problemes i donar més temps per realitzar-los.
- Permetre l'ús de la calculadora.
- En geometria permetre reconeixer o definir en lloc de dibuixar.
Plàstica:
- Fer pràctiques controladres verbalment.
- Supervisar o eliminar les tasques que requereixin la psicomotricitat fina.
Música:
- Evitar fer llegir pentagrames.
- Els costarà molt aprendre a tocar la flauta, intrument típic a les aules. Exigir-los només uns mínims.
Educació Física:
- Facilitat activitats que millorin la seva coordinació motriu i equilibri.
- Fomentar el treball en equip i reduir-li aquells exercicis més difícils.
Relacions socials:
- Donar estratègies per millorar els aspectes pragmàtics del llenguatge i així poder entendre millor la comunicació no verbal.
- Evitar l'aïllament.
- Ensenyar a apropar-se als companys amb models correctes de conducta social, perquè aprengui comportaments apropiats en diferents situacions.
Emocinal:
- Reforçar els seus punts forts.
- Potenciar una bona autoestima.
La intervenció multidisciplinar des dels àmbits educatiu, psicològic i mèdic; amb la col·laboració de la família, es fa imprescindible.
Extret de:
* Sans, A. (2008) ¿Por qué me cuesta tanto aprender? Trastornos del aprendizaje. Ed. Edebé.
Els missatges que han de rebre aquest nens i nenes han de ser explícits i directes, a causa de la seva lentitud cal donar més temps davant les tasques noves; perquè necessiten repetir-les, practicar-les i planificar-les pas a pas.
És fonalmental supervisar les seves habilitats d'organització (agenda, carpeta, motxilla...) i regular els deures. Els ajuda molt tenir un company de referència que els ajudi amb això.
Aquest perfil de nens/es fa que formulin moltes preguntes durant la classe, pactar amb ells com i quan se'ls respondran els dubtes. Hem de comprobar que segueix les explicacions a l'aula i que les ha entés. Els va molt bé fer tasques en grup.
S'aconsella eliminar les tasques que penalitzi el temps, simplificar els exàmens, donar fulls quadriculats per respondre o també limitar-los els espais de resposta.
A primària utilitzarem les seves habilitats lingüístiques i la seva capacitat de memòria verbal per afavorir l'adquisició dels aprenentatges i començar a potenciar la capacitat de raonament. A secundària, l'objectiu principal serà continuar treballat el raonament i establir relacions entre conceptes. Aquí s'aconsella no utilitzar els esquemes per estudiar, ja que només es fixen en els detalls i obliden la idea principal.
Escriptura:
- Reduir els exercicis escrits, sobretot els que siguin només de copiar.
- Facilitar adaptadors per al llapis, fulls quadrículats, pautes...
- Substituir els treballs escrits per treballs orals.
- Ús de l'ordinador.
- Ajudar-los en la organitació de la expressió escrita.
- Permetre subratllar els llibres, utilitzar una grabadora de veu o programes informàtics que llegeixen el material en format pdf.
Comprensió lectora:
- Fraccionar els missatges escrits per afavorir la comprensió.
- Entrenar-los en la consecussió de consignes escrites.
- Treballar les expressions ambigües o frases fetes, metàfores...
- Començar amb conceptes concrets i imatges i passar més abstractes després.
- Donar temps per preparar els textos que es treballaran a l'aula.
- Fer comentaris escrits o donar pautes verbals per poder interpretar gràfics i mapes.
- Ensenyar estratègies per organitzar el que s'ha d'escriure en el paper, utilitzar sempre le mateixes directrius o pautes.
Matemàtiques:
- Explicar pas a pas el funcionament de les operacions...
- Donar exemples concrets.
- Donar fulls quadriculats per facilitar l'alineació de columnes per les operacions.
- Intentar que verbalitzi el procés abans de començar a escriure o a fer les operacions...
- Reduir la quantitat de problemes i donar més temps per realitzar-los.
- Permetre l'ús de la calculadora.
- En geometria permetre reconeixer o definir en lloc de dibuixar.
Plàstica:
- Fer pràctiques controladres verbalment.
- Supervisar o eliminar les tasques que requereixin la psicomotricitat fina.
Música:
- Evitar fer llegir pentagrames.
- Els costarà molt aprendre a tocar la flauta, intrument típic a les aules. Exigir-los només uns mínims.
Educació Física:
- Facilitat activitats que millorin la seva coordinació motriu i equilibri.
- Fomentar el treball en equip i reduir-li aquells exercicis més difícils.
Relacions socials:
- Donar estratègies per millorar els aspectes pragmàtics del llenguatge i així poder entendre millor la comunicació no verbal.
- Evitar l'aïllament.
- Ensenyar a apropar-se als companys amb models correctes de conducta social, perquè aprengui comportaments apropiats en diferents situacions.
Emocinal:
- Reforçar els seus punts forts.
- Potenciar una bona autoestima.
La intervenció multidisciplinar des dels àmbits educatiu, psicològic i mèdic; amb la col·laboració de la família, es fa imprescindible.
Extret de:
* Sans, A. (2008) ¿Por qué me cuesta tanto aprender? Trastornos del aprendizaje. Ed. Edebé.
Trastorn de l'Aprenentatge No Verbal (TANV)
El Trastorn de l'Aprenentatge No Verbal (TANV), és un trastorn que afecta a la coordinació motriu, la integració visoespacial, les habilitat psicosocials i els aprenentatges escolars. És un trastorn poc conegut i per tant, més difícil de diagnostica, no està inclòs en el manual diagnòstic DSM-IV-TR.
En la presentació d'aquest trastorn hi ha una gran variabilitat d'un un pacient a un altre, tant en severitat com en caracterítiques pròpies del trastorn. Es poden trobar infants amb manifestacions més lleus i només afecta a alguns dels aprenentatges escolars i altres de més importants amb afectació a tots nivells.
El Perfil del TANV es caracteritza per:
* A nivell motriu: Solen ser maldestres per activitats que requereixen coordinació del moviment, anar amb bicicleta per exemple. I aquesta caracterítica es pot fer menys evident amb el creixement de l'infant.
Tenen també dificultats amb la moticitat fina, la grafia. Tot i que amb la pràctica pot millorar.
Són nens/es que amb les activitats de la vida diària els pot costar cordar-se la bata, lligar-se les sabates, guardar els fulls a la carpeta de manera ordenada i sense arrugar-se, els pot costar també pujar i baixar escales...
* A nivell visoespacial: els costa organitzar la informació visual, l'orientació dreta-esquerra, els pot costa la identificar de lletres i l'escriptura correcte de les grafies, orientar-se adequadament davant el paper. No saben integrar els detalls per donar la globalitat a allò que veuen.
Poca habilitat pel dibuix, per fer trancaclosques, els costa col.locar els números davant les operacions matemàtiques, dificultats per copiar de la pissarra...
* A nivell social: Tenen dificultats en la interacció social, es mostren oberts però els costa entendre tot el llenguatge no verbal com gestos amb les mans, expressions facials, diferents tons de veu... Compensen una mica tot això amb bones habilitats a nivell de memòria mecànica.
Són nens/es rutinaris i necessiten saber amb anticipoació els canvis que hi pugui haver. Els costa resoldres les noves situacions. Aprenen poc de l'experiència i de generalitzar els aprenentatges.
També els manca consciència del temps, són infants molt lents per fer qualsevol cosa i els costa gestionar el factor temps.
* A nivell de llenguatge: Tot i les bones habilitats de llenguatge poden presentar dificultats en la pragmàtica i la comprensió. Els costa interpretar les paraules segons el context, reconeixer ambigüitats, entedre els diferents significats d'una mateixa paraula, la ironia o les bromes.
* A nivell afectiu: Són infants que tendeixen a aillar-se per la manca en resolució de problemes i no saber com reaccionar davant de noves situacions. Això els genera baixa autoestima, amb risc de trets depressius i estats d'ansietat.
Aquest aspectes de aïllament poden augmentar amb l'edat.
* A nivell acadèmic: A l'etapa de primària solen tenir dificultats amb la grafia, la comprensió lectora i les matemàtiques. A secundària tenen dificultats per extreure les idees principals d'un text, fer-ne una bona interpretació o relacionar-los amb coneixements prèvis, entendre les explicacions del mestre, organitzar-se els apunts, lentitud a l'escriure i estar al mateix temps atent a les explicacions...
El TANV és un trastorn heterogeni, com comentavem ja anteriorment. Pot presentar-se de manera primària, sense cap trastorn associat, o relacionat a un perfil neuropsicològic associat a un quadre clínic neurològic i/o psiquiàtric.
Referències:
* Sans, A. (2008) ¿Por qué me cuesta tanto aprender? Trastornos del aprendizaje. Ed. Edebé.
* Sans, A. (2010) El aprendizaje en la infancia y la adolescencia: Claves para evitar el fracaso escolar. Faros.
En la presentació d'aquest trastorn hi ha una gran variabilitat d'un un pacient a un altre, tant en severitat com en caracterítiques pròpies del trastorn. Es poden trobar infants amb manifestacions més lleus i només afecta a alguns dels aprenentatges escolars i altres de més importants amb afectació a tots nivells.
El Perfil del TANV es caracteritza per:
* A nivell motriu: Solen ser maldestres per activitats que requereixen coordinació del moviment, anar amb bicicleta per exemple. I aquesta caracterítica es pot fer menys evident amb el creixement de l'infant.
Tenen també dificultats amb la moticitat fina, la grafia. Tot i que amb la pràctica pot millorar.
Són nens/es que amb les activitats de la vida diària els pot costar cordar-se la bata, lligar-se les sabates, guardar els fulls a la carpeta de manera ordenada i sense arrugar-se, els pot costar també pujar i baixar escales...
* A nivell visoespacial: els costa organitzar la informació visual, l'orientació dreta-esquerra, els pot costa la identificar de lletres i l'escriptura correcte de les grafies, orientar-se adequadament davant el paper. No saben integrar els detalls per donar la globalitat a allò que veuen.
Poca habilitat pel dibuix, per fer trancaclosques, els costa col.locar els números davant les operacions matemàtiques, dificultats per copiar de la pissarra...
* A nivell social: Tenen dificultats en la interacció social, es mostren oberts però els costa entendre tot el llenguatge no verbal com gestos amb les mans, expressions facials, diferents tons de veu... Compensen una mica tot això amb bones habilitats a nivell de memòria mecànica.
Són nens/es rutinaris i necessiten saber amb anticipoació els canvis que hi pugui haver. Els costa resoldres les noves situacions. Aprenen poc de l'experiència i de generalitzar els aprenentatges.
També els manca consciència del temps, són infants molt lents per fer qualsevol cosa i els costa gestionar el factor temps.
* A nivell de llenguatge: Tot i les bones habilitats de llenguatge poden presentar dificultats en la pragmàtica i la comprensió. Els costa interpretar les paraules segons el context, reconeixer ambigüitats, entedre els diferents significats d'una mateixa paraula, la ironia o les bromes.
* A nivell afectiu: Són infants que tendeixen a aillar-se per la manca en resolució de problemes i no saber com reaccionar davant de noves situacions. Això els genera baixa autoestima, amb risc de trets depressius i estats d'ansietat.
Aquest aspectes de aïllament poden augmentar amb l'edat.
* A nivell acadèmic: A l'etapa de primària solen tenir dificultats amb la grafia, la comprensió lectora i les matemàtiques. A secundària tenen dificultats per extreure les idees principals d'un text, fer-ne una bona interpretació o relacionar-los amb coneixements prèvis, entendre les explicacions del mestre, organitzar-se els apunts, lentitud a l'escriure i estar al mateix temps atent a les explicacions...
El TANV és un trastorn heterogeni, com comentavem ja anteriorment. Pot presentar-se de manera primària, sense cap trastorn associat, o relacionat a un perfil neuropsicològic associat a un quadre clínic neurològic i/o psiquiàtric.
Referències:
* Sans, A. (2008) ¿Por qué me cuesta tanto aprender? Trastornos del aprendizaje. Ed. Edebé.
* Sans, A. (2010) El aprendizaje en la infancia y la adolescencia: Claves para evitar el fracaso escolar. Faros.
Intervenció amb alumnes d'Altes Capacitats
· CODI: 2012-02 Intervenció en Altes Capacitats. 3a EDICIÓ
La superdotació o altes capacitats és un concepte encara controvertit i no exempt de polèmica respecte al seu significat, avaluació i intervenció. Aquest terme s'utilitza per designar a aquells nens i nenes que tenen una alta intel·ligència; cal veure què entenem per intel·ligència i com podem mesurar-la per establir uns criteris fiables d'identificació entre els infants amb aparents bones capacitats.
Molts pares i mestres sospiten d'altes capacitats en els seus fills i/o alumnes però no sempre aquestes es confirmen. Cal diferenciar entre nens/es avançats (respecte a la seva edat cronològica), nens/es amb talent en certes àrees (música, dibuix, etc) i altres amb superdotació.
Aquest curs pretén aprofundir en la intervenció a l’aula dels alumnes amb Altes Capacitats, donar eines per assolir un harmoniós desenvolupament acadèmic, pal·liar l’avorriment, la desmotivació i fins hi tot el fracàs escolar; oferint estratègies als professionals de l’educació que són aplicables i adaptables a tots els nivells educatius.
Dirigit a:
Estudiants d’últims cursos, psicopedagogs, psicòlegs, logopedes, mestres…
Programa:
Tema 1: Història i teories que recolzen la justificació.
· Tema 2: Classificació i tipus d’Altes Capacitats.
· Tema 3: Administració de probes i puntuacions.
· Tema 4: Què trobem a les aules? Dificultats més evidents.
· Tema 5: El paper del mestre/pedagog/psicòleg.
· Tema 6: Intervenció (Acceleració, Enriquiments, Ampliació curricular...)
· Tema 7: Anàlisi de casos.
Metodologia:
- Material PDF.
- Avaluació continuada mitjançant les activitats d'aprenentatge.
- Cada quinze dies s’envia una unitat amb les seves activitats de seguiment i avaluació. Si el ritme de l’alumne és més ràpid, cada vegada que finalitzi una unitat i entregui les activitats finals se li facilitarà la següent.
- Lectures i materials complementaris, específics de cada unitat.
- Resolució de casos reals.
- Possibilitat de plantejar casos i resoldre’ls conjuntament.
Durada i Taxes:
- Durada: 40 hores.
- Preu: 180 euros.
- Forma de pagament: transferència bancària, i enviar per mail el resguard de pagament i el full d’inscripció.
- Certificació: Títol Propi.
- Informació i inscripcions: montsebv@copc.cat
Dislèxia - DLX
DISLÈXIA: Trastorn d'origen neurobiològic que pateixen algunes persones alhora de llegir i escriure correctament sense presentar cap altre alteració intel·lectual, visual...
Adjunto l'enllaç d'aquesta guía publicada per la Junta d'Andalusia, molt recomanable. També inclou infromació per a les famílies i per als professionals.
Superdotació - Altes capacitats.
"Al este de la campana de Gauss" Documentos TVE
Segons el Ministeri d’Educació els
nens o nenes considerats superdotats són aquells que presenten un nivell de
rendiment intel·lectual superior en un ampli ventall d’aptituds i capacitats, i
a més a més, aprenen amb facilitat qualsevol matèria o àrea.
Distingeix aquests nens/es
superdotats dels talentosos, que serien aquells que mostren habilitats
específiques en àrees molt concretes. Així es pot parlar de Talent
acadèmic, matemàtic, verbal, motriu, social, artístic, musical i creatiu. Una altre distinció important és pels nens/es
considerats precoços que són aquells que mostren qualitats de superdotació o de
talent a edats primerenques i que posteriorment, en l’adolescència o a l’edat
adulta poden o no mantenir aquesta diferència significativa respecte el seu
grup normatiu en edat.
El que és important de les diverses
classificacions que existeixen sobre la superdotació i les altes capacitats
intel·lectuals es poder avaluar i fer la identificació, entre d’altres, per
poder donar la resposta educativa que cada nen/a necessita. Es tracta en
definitiva que aquests nens/es es desenvolupin adequadament per arribar a ser
homes i dones feliços en la vida.
Els nens/es superdotats a més a més
d’obtenir a les proves psicomètriques encarregades d’avaluar habilitats
intel·lectuals un quocient intel·lectual superior a 130 (QI >= 130) presenten també alts nivells de creativitat. Mostren una elevada
curiositat per allò que els envolta, s’impliquen força en tasques que són del
seu interès, obtenen bones puntuacions en proves i normalment sense massa
esforç, prefereixen relacionar-se amb adults o nens més grans que ells, tenen
bona intuïció, aprenen fàcilment i acostumen a avorrir-se a classe, presenten
sentiments molt forts i poden arribar a ser hipersensibles, són molt
autocrítics i perfeccionistes amb allò que els interessa.
Els nens/es amb altes capacitats
intel·lectuals són aquells que a les proves psicomètriques obtenen un quocient
intel·lectual d’ entre 120 i 129 (QI=120 i 129), són nens/es que acostumen a
presentar un elevat rendiment en alguna àrea específica de la intel·ligència i
dins aquest grup fàcilment trobarem algun talent; matemàtic, lògic, artístic,
verbal, musical, etc…Són veritables especialistes en alguna d’aquestes àrees i
el seu rendiment en la resta de matèries acostuma a estar dins la
normalitat.
¿Cuando consultar a un Optometrista?
Los Niños no van a decirnos Que Algo no va bien, PRINCIPALMENTE PORQUE SABEN Ellos no lo, Pero Sí vamos a Notar Señales en do COMPORTAMIENTO, Que debemos OBSERVAR
SIGNOS Y SINTOMAS :
- Le cuesta distinguir Objetos a Distancia.
- Se about Demasiado párr leer o ESCRIBIR
- Mueve la cabeza al leer.
- Se cansa facilmente en Tareas de Esfuerzo visual
- Guiña o sí tapa ojo un.
- Confunde letras o Palabras.
- No le gusta leer ni ESCRIBIR.
- Falta De Interés Por La Lectura.
- Sigue la Lectura Con El Dedo.
- Inventa letras.
- Salta, Relee u Omite Pequeñas Palabras.
- El Esfuerzo Que Realiza No Se ve compensado Por los Resultados.
Programes Katamotz
KATAMOTZ
Programes lliures i educatius per treballar dificultats d'aprenentatge.
Programes:
Katamotz Lectura: Eina per millorar la fluidesa i la velocitat lectora.
Katamotz Exercicis: Joc i activitats en castellà per treballar les dificultats de lectura i escriptura.
Publicat a: http://katamotzlectura.blogspot.com.es/
TDAH y TEA
Una de las comorbilidades que genera una gran problemática al niño con un Trastorno del Espectro del Autismo (TEA) es el Trastorno de Déficit de Atención con Hiperactividad (TDAH). Incluso, a la hora de enfrentar la intervención todo cambia, no es exactamente el mismo enfoque que en TEA ni el mismo enfoque que en TDAH. Por complicar más aún las cosas. Además si el niño no progresa adecuadamente cuando llega la pubertad el riesgo de presentar conductas agresivas aumenta de forma considerable en comparación a la media. Afrontar el hecho de que el niño tenga TEA + TDAH implica cambiar algunos planteamientos, e incluso la percepción de la familia y el equipo de intervención.
Comorbilidad
En cuanto a la comorbilidad hay diferencias entre el Asperger y Autismo, siendo más alta la incidencia en el Asperger. No obstante las cifras porcentuales varían mucho en función de los autores. En el estudio de Tani y col. (2006) en un muestreo de 20 adultos con Asperger, estimaron que 14 de ellos presentaron en su infancia rasgos compatibles con el TDAH. Según Sturm y col. (2004) un 95% de los niños con un diagnóstico TGD presentaron problemas de atención y un 50% de impulsividad. Y alrededor del 75% un cuadro compatible con TDAH en diferentes grados. Frazier y col. (2001) aumentan al 83% la cantidad de niños con TGD susceptibles de cumplir criterios para TDAH. Es importante destacar la línea de corte empleada para aceptar conductas asociadas al TDAH, así como los diferentes grados del mismo. Este aspecto es fundamental a la hora de establecer la presencia o no de una comorbilidad. Aunque casi todos los estudios revisados se basan en el DSM IV, no debemos olvidar que toda valoración basada en la observación posee cierto grado de subjetividad y por tanto de variabilidad. No existe diferencia de género a la hora de las tasas de comorbilidad, son prácticamente las mismas en niñas que en niños, no obstante sabemos que en el caso de las niñas nos encontramos con muchas dificultades a la hora de establecer un diagnostico preciso y muchos autores hablan de un infradiagnóstico en féminas, pero este tema específico y relacionado con las féminas merece -por su relevancia- un bloque específico de este artículo.
En cuanto al perfil cognitivo, los niños con Asperger tienen muchas más similitudes con los niños con TDAH que las que puedan tener los niños con Autismo, teniendo también mayor incidencia el déficit de atención en el Asperger. Es destacable la problemática compartida tanto en TDAH como TEA de alteraciones en la función ejecutiva, aunque según sugieren diversos autores, la evolución de este déficit varía entre TDAH y Asperger. Otro de los problemas más importantes a la hora de establecer índices reales de comorbilidad vienen relacionados directamente a un exceso de medicalización en el niño con TEA, el uso de fármacos oculta, enmascara o altera esos rasgos que pueden denotar la presencia de un déficit de atención y/o hiperactividad, siendo algo a considerar de forma importante, ya que el uso de medicación no solventa el déficit y, tal y como afirma Francisco Rodriguez (2009), expone al niño al riesgo de los efectos secundarios sin resolver la causa. En cualquier caso, el porcentaje de prevalencia real del TEA con TDAH no está a día de hoy suficientemente investigado, y el mismo muestreo puede ser bastante cuestionado, ya que la observación diaria nos rebaja de forma sustancial ese porcentaje, pero aún y así, la comorbilidad es lo suficientemente alta como para tenerla en consideración. Habría también que tomar en cuenta los solapamientos de fenotipo entre ambos trastornos, cosa que hasta ahora no está suficientemente bien investigada.
Patrones de conducta y diagnóstico diferencial
En el TDAH encontramos patrones de conducta que entran dentro de los patrones del TEA, como por ejemplo: Problemas en la interacción social; Trastornos del lenguaje; Estereotipias; Obsesiones; Comunicación no verbal de baja calidad. También es frecuente encontrar tics o Síndrome de Tourette asociados (que son más habituales en niñas), que en muchas ocasiones son pasados por alto o confundidos con estereotipias. También podemos encontrar estereotipias típicas como aleteos, balanceos, sonidos guturales repetitivos,… Bonde E. en su estudio “Comorbidity and subgroups in childhood autism” también refiere los problemas motóricos o la coordinación visioespacial, indica a su vez que en determinados casos establecer las fronteras entre TEA y TDAH pueda ser muy complejo. Sucede que en muchos casos se diagnostica al niño con TDAH de grado severo, aunque no queda claro si en realidad es un caso de TEA con el TDAH como una comorbilidad. En algunos casos se ha diagnosticado de TDAH con Discapacidad Intelectual (DI) asociada, cuando en realidad era un tándem TEA + TDAH. En otros casos justo lo contrario, diagnósticos de TEA + DI cuando en realidad existía una presencia de TDAH. Realmente en este tipo de casos existen muchos aspectos diagnósticos que se solapan, pero quizá el orden de los factores sí altere el producto, si aparece TDAH por delante la medicalización va a ser inmediata, y generalmente se acabará el trabajo en ese punto, no investigándose en profundidad el caso, obviándose causas que podrían representar un giro de 180º en la intervención del niño.
Para comprender bien este tándem y decidir si hablamos de TDAH, de TEA o de TEA mas TDAH como una comorbilidad hay que poder simplificar la base de ambos trastornos. Si entendemos que un caso de TEA afecta a la comunicación, a la sociabilidad e intereses restringido y que el TDAH afecta a un problema de autocontrol, estaremos pues ante dos cuestiones diferentes, que al unirse nos general un cuadro ampliado. Si ampliamos el abasto y nos hallamos ante solapamientos, quizá estemos hablando del mismo continuo, siendo más difícil establecer las diferencias, y por tanto más fácil explicar la alta incidencia del TDAH en casos de TEA o de conductas propias del TEA en el TDAH.
Féminas
Hay mucha documentación que nos dice que el Autismo afecta 4 veces más a los varones que a las féminas, pero quizá este trastorno se presenta de forma diferente en mujeres y esa diferencia no sea tan grande. Tony Attwood habla de que el Síndrome de Asperger en niñas no se diagnóstica debidamente, habida cuenta de que suele pasar desapercibido o incluso enmascarado por otros trastornos. En el caso exclusivo del TDAH sabemos que la proporción por sexos es de aproximadamente de entre 2,4 a 5 varones por cada fémina en función de los estudios, aunque no existen muchas diferencia de género en lo referente a impulsividad, rendimiento académico, habilidades sociales o psicomotricidad fina. Sin embargo las niñas parecen tener mayor afectación del rendimiento académico, niveles inferiores de hiperactividad, y más bajas frecuencias de comportamiento externalizado que los niños con TDAH. Siendo el subtipo combinado y el inatento el más frecuente en niñas y mostrando muchos más problemas en el área social que los niños. Las niñas muestran una mayor predisposición para desarrollar problemas en el desenvolvimiento social, muy por encima de los niños. Alrededor del 30% de las niñas con un subtipo severo de TDAH presentan criterios coincidentes con el Autismo, este hecho puede marcar una posible conexión entre ambos trastornos.
Se estima que este tipo de trastornos está infradiagnosticado en féminas, varios factores se unen a esta problemática: En casos donde existe un hermano varón que presenta estos cuadros, generalmente con una mayor severidad y basados en la creencia de la “inviolabilidad” genética de las mujeres suelen pasarse por alto determinadas conductas que podrían servir como aviso, esto a pesar de que sabemos que la posibilidad de que las probabilidades de repetirse este tipo de trastornos en hermanos es muy elevada. Muchas niñas presentan estos cuadros pero de una forma mucho más leve. En casos donde no existen otro antecedente similar en hermanos, sucede algo similar, al no ser conductas evidentes se pasan por alto, o incluso se achacan a otros problemas. Sabemos que los procesos depresivos y de ansiedad son mucho más comunes en mujeres que hombres, muchos de ellos asociados a procesos de frustración y de incomprensión; los cuales pueden tener relación con posibles causas relacionadas con el TEA o incluso con el TDAH. El hecho que las mujeres tengan una mayor capacidad de “camuflar” determinados problemas no implica que estos no existan. Autores como Baron-Cohen o Attwood han advertido de forma sistemática de esta cuestión. También es frecuente que muchas de estas problemáticas se asocien a otros problemas dadas sus manifestaciones: Por ejemplo, problemas en la lectoescritura, mal rendimiento académico, acoso psicológico, absentismo escolar en la pubertad y adolescencia, tabaquismo, conductas desafiantes, problemas en la orientación sexual,…, están muy relacionados con patrones que están definidos en los TEA.
Según el estudio de Svenny Kopp, de la Universidad de Gothenburg, se estima que muchas niñas que presentan cuadros comórbidos no son diagnosticadas. En el estudio que realizó sobre una población de 100 chicas de entre 3 a 18 años de edad, observaron que muchas de ellas habían mostrado signos de alerta, pero que había sido pasados por alto, incluso en los casos en que las familias acudieron a la consulta del especialista, y no fue hasta la revisión posterior donde se detectó que presentaban un cuadro de TEA o TDAH o ambos de forma conjunta. En muchas de estas chicas se encontró que presentaban problemas relacionados con ansiedad y depresión, problemas de lectoescritura o problemas en un desarrollo adecuado a su edad cronológica. Aproximadamente el 50% sufrieron de acoso escolar. Ninguna de las chicas del estudio presento problemas en el manejo intelectual y ninguna provenía de clases sociales bajas.
Es muy habitual que mujeres descubran que tienen TDAH cuando sus propios hijos reciben el diagnóstico. En muchos casos, determinadas conductas que se agravan al llegar a la pubertad suelen asociarse a cambios hormonales y menstruación. Problemas de autoestima, ansiedad y depresión suelen combinarse generando un cuadro complejo, que con la llegada de un hijo puede agravar el proceso de la maternidad. Incluso, en casos donde el hijo presenta un trastorno del neurodesarrollo el peso de la culpa puede conllevar un proceso de duelo mucho más largo y doloroso. Existe una hipótesis que asocia a muchas madres que se tornan en grandes activistas y que parecen no desfallecer nunca con precisamente un trastorno de grado leve que no fue diagnosticado, muchas de estas madres presentan a su vez una especie de montaña rusa emocional, que en algunos casos se trata como una simple depresión o incluso un trastorno bipolar, que vendría en contraposición a postura pasivas de algunos padres, que también podrían encajar en algunos modelos de TEA. Cuando en realidad podríamos hablar en algunos casos de un TDAH o un TEA (O ambos) no diagnosticado. A su vez, esto explicaría también la diferencia de conductas entre el padre y la madre ante el caso de un niño con un trastorno del neurodesarrollo, en función si la carga genética es materna o paterna.
Intervención
Uno de los aspectos que presenta la comorbilidad entre TEA + Déficit de Atención + Hiperactividad es la complejidad en la intervención. Incluso su evolución a futuro. Lamentablemente la documentación de calidad al respecto es escasa. El propio problema de la definición diagnóstica ha generado una especie de vacío. Tenemos información para la intervención en casos de TEA y de TDAH, pero cuando aparece combinado realmente no vale mezclar las pautas para hacer una sola, hay que establecer un plan específico acorde al niño, ya que la variabilidad puede ser muy grande de un niño a otro y además en función de la severidad del grado, tanto del TDAH como del TEA, se establecerán pautas y modelos diferentes.
Si la intervención no consigue resultados de forma temprana el pronóstico de la evolución correcta del niño o niña se complica. Si no se consigue establecer un modelo comunicativo válido de forma temprana a medida que el niño crece se hace muy difícil el poder establecer esos canales. En el caso de que el niño presente un Trastorno del Procesamiento sensorial, la intervención será fundamental. Otra consecuencia es la dispersión, la imposibilidad de seguir pautas por más allá de unos pocos minutos, un gran problema de concentración y una predisposición a escaparse sin una intencionalidad clara. Aparición de nuevas estereotipias o tics. Regresiones frecuentes que se pueden agravar con la llegada de la adolescencia, alta posibilidad de aparición de conductas agresivas (principalmente en varones), aumento de los niveles de frustración y episodios ansiosos y depresivos. En el caso de que además se nos una epilepsia (ya sea esta convulsiva o no) la posibilidad de regresiones aumentará en muchos casos y los procesos convulsivos podrán ser de gravedad. En aproximadamente un 25% de los casos, la hiperactividad se reducirá con el paso a la edad adulta, aunque no el déficit de atención, pero hay que minimizar las secuelas al máximo.
Estamos pues ante casos muy complejos, con un pronóstico muy variable y donde una adecuada intervención es imprescindible. A su vez, el soporte a la familia adquiere una mayor relevancia, es vital que la familia asuma la excepcionalidad y la dificultad que va a tener el desarrollo del niño o niña. La pérdida de tiempo no debe ser ni siquiera contemplada, ya que en casos donde la hiperactividad se manifieste de forma importante los avances van a ser lentos y complicados. La intervención temprana deberá realizarse en un ratio 1/1 hasta conseguir que el niño o niña presente unos niveles adecuados de autonomía personal, calidad comunicativa e interacción social, a su vez deben ser capaces de mantener periodos de atención lo más prolongados posibles. Prepararlos para la vida escolar es en estos casos bastante más complejo, pero no imposible.
Publicat a: http://autismodiario.org
Nuevos abances en dislexia.
Como sabemos, la dislexia es un trastorno que impide a los niños leer correctamente, este trastorno se puede definir como una discrepancia entre el rendimiento intelectual de un niño y su potencial de aprendizaje sin que existan problemas que alteren esta relación. Ahora una nueva investigación desarrollada por especialistas del Hospital Infantil de Boston, nos ofrece nuevos datos sobre la dislexia infantil.
En el estudio realizado, se ha determinado que la actividad cerebral de los niños que padecen dislexia o tienen riesgo de padecerla, es diferente, al menos así se muestra en las resonancias magnéticas que se han realizado a 36 niños de edad preescolar, mientras debían desarrollar actividades en las que tenían que decidir entre dos palabras diferentes cuyo sonido de inicio era el mismo al pronunciarlas. Los nuevos datos sobre la dislexia infantil muestran que en las acciones fonológicas, aquellos pequeños en cuya historia familiar había estado presente la dislexia, presentaban una reducción de la actividad metabólica en determinadas áreas cerebrales (unión entre los lóbulos occipital y temporal, parietal y temporal).
Los especialistas indican que ya sabían de estas disfunciones en niños mayores y adultos, pero estamos hablando de niños que todavía no han aprendido a leer. Este hecho muestra que la capacidad del cerebro para procesar los sonidos del lenguaje se presenta de forma deficiente antes del aprendizaje en la lectura. A mayor actividad cerebral de las aéreas mencionadas mejor fue la habilidad de lectura, pudiendo distinguir mejor los sonidos y letras. Los niños sabían cuando dos palabras empezaban con el mismo sonido siendo además capaces de separar los sonidos de una misma palabra.
En cambio, en aquellos niños que tenían riesgo de padecer dislexia, la actividad cerebral en las zonas indicadas no se incrementaba, es decir, se trata de la misma disfunción que padecen los niños mayores o adultos. Los investigadores indican que estas áreas cerebrales sólo se activan cuando los niños inician su aprendizaje en la lectura. Este descubrimiento es importante ya que se pueden identificar a aquellos niños con riesgo de padecer dislexia en edad preescolar y por tanto recibir la ayuda adecuada, tengamos presente que los niños que padecen este trastorno en ocasiones son considerados en las escuelas como perezosos o desmotivados, lo que deriva en frustración y comportamientos poco sociales a medida que se desarrollan.
A través de Lne podemos saber que los investigadores apuntan que con el nuevo método de diagnóstico de la dislexia se evitarán los problemas sociales y se podrá llevar a cabo un programa de aprendizaje adecuado que les estimule y enseñe. Todos los detalles del estudio que muestra los nuevos datos sobre la dislexia infantil pueden ser consultados a través de la revista científica PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences).
Publicat a : http://pequelia.es
En el estudio realizado, se ha determinado que la actividad cerebral de los niños que padecen dislexia o tienen riesgo de padecerla, es diferente, al menos así se muestra en las resonancias magnéticas que se han realizado a 36 niños de edad preescolar, mientras debían desarrollar actividades en las que tenían que decidir entre dos palabras diferentes cuyo sonido de inicio era el mismo al pronunciarlas. Los nuevos datos sobre la dislexia infantil muestran que en las acciones fonológicas, aquellos pequeños en cuya historia familiar había estado presente la dislexia, presentaban una reducción de la actividad metabólica en determinadas áreas cerebrales (unión entre los lóbulos occipital y temporal, parietal y temporal).
Los especialistas indican que ya sabían de estas disfunciones en niños mayores y adultos, pero estamos hablando de niños que todavía no han aprendido a leer. Este hecho muestra que la capacidad del cerebro para procesar los sonidos del lenguaje se presenta de forma deficiente antes del aprendizaje en la lectura. A mayor actividad cerebral de las aéreas mencionadas mejor fue la habilidad de lectura, pudiendo distinguir mejor los sonidos y letras. Los niños sabían cuando dos palabras empezaban con el mismo sonido siendo además capaces de separar los sonidos de una misma palabra.
En cambio, en aquellos niños que tenían riesgo de padecer dislexia, la actividad cerebral en las zonas indicadas no se incrementaba, es decir, se trata de la misma disfunción que padecen los niños mayores o adultos. Los investigadores indican que estas áreas cerebrales sólo se activan cuando los niños inician su aprendizaje en la lectura. Este descubrimiento es importante ya que se pueden identificar a aquellos niños con riesgo de padecer dislexia en edad preescolar y por tanto recibir la ayuda adecuada, tengamos presente que los niños que padecen este trastorno en ocasiones son considerados en las escuelas como perezosos o desmotivados, lo que deriva en frustración y comportamientos poco sociales a medida que se desarrollan.
A través de Lne podemos saber que los investigadores apuntan que con el nuevo método de diagnóstico de la dislexia se evitarán los problemas sociales y se podrá llevar a cabo un programa de aprendizaje adecuado que les estimule y enseñe. Todos los detalles del estudio que muestra los nuevos datos sobre la dislexia infantil pueden ser consultados a través de la revista científica PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences).
Publicat a : http://pequelia.es
Altes Capacitats Intel·lectuals
El Departament d'Educació ha editat la Guia per a famílies d'infants i joves amb altes capacitats intel·lectuals. És la primera vegada que les famílies d'aquest col·lectiu tenen un document de referència que explica com s'atenen les necessitats d'aquest alumnat als centres educatius i dóna eines i orientacions als pares i mares per acompanyar el procés educatiu i el desenvolupament d'aquests infants.
La guia explica als pares i mares quines habilitats i actituds poden ser determinants per detectar si el fill o filla té altes capacitats intel·lectuals. Malgrat això, s'estableix l'avaluació psicopedagògica com a principal eina per detectar aquests factors, i es detalla a les famílies quins passos han de seguir dins del centre educatiu, d'acord amb el tutor i els Equips d'Assessorament Psicopedagògic (EAP).
La guia inclou un directori que recull informació sobre associacions de famílies de nens amb altes capacitats, sobre entitats que ofereixen assessorament i informació a aquest col·lectiu, així com sobre les beques i ajuts als quals poden optar les famílies per tal d'atendre les necessitats educatives d'aquests infants i joves.
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Arees_actuacio/educacio_inclusiva/guies_per_families/guia_altes_capacit_intel_lectuals_22_07_10.pdf
La guia explica als pares i mares quines habilitats i actituds poden ser determinants per detectar si el fill o filla té altes capacitats intel·lectuals. Malgrat això, s'estableix l'avaluació psicopedagògica com a principal eina per detectar aquests factors, i es detalla a les famílies quins passos han de seguir dins del centre educatiu, d'acord amb el tutor i els Equips d'Assessorament Psicopedagògic (EAP).
La guia inclou un directori que recull informació sobre associacions de famílies de nens amb altes capacitats, sobre entitats que ofereixen assessorament i informació a aquest col·lectiu, així com sobre les beques i ajuts als quals poden optar les famílies per tal d'atendre les necessitats educatives d'aquests infants i joves.
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Arees_actuacio/educacio_inclusiva/guies_per_families/guia_altes_capacit_intel_lectuals_22_07_10.pdf
Suscribirse a:
Entradas (Atom)