El Trastorn de l'Aprenentatge No Verbal (TANV), és un trastorn que afecta a la coordinació motriu, la integració visoespacial, les habilitat psicosocials i els aprenentatges escolars. És un trastorn poc conegut i per tant, més difícil de diagnostica, no està inclòs en el manual diagnòstic DSM-IV-TR.
En la presentació d'aquest trastorn hi ha una gran variabilitat d'un un pacient a un altre, tant en severitat com en caracterítiques pròpies del trastorn. Es poden trobar infants amb manifestacions més lleus i només afecta a alguns dels aprenentatges escolars i altres de més importants amb afectació a tots nivells.
El Perfil del TANV es caracteritza per:
* A nivell motriu: Solen ser maldestres per activitats que requereixen coordinació del moviment, anar amb bicicleta per exemple. I aquesta caracterítica es pot fer menys evident amb el creixement de l'infant.
Tenen també dificultats amb la moticitat fina, la grafia. Tot i que amb la pràctica pot millorar.
Són nens/es que amb les activitats de la vida diària els pot costar cordar-se la bata, lligar-se les sabates, guardar els fulls a la carpeta de manera ordenada i sense arrugar-se, els pot costar també pujar i baixar escales...
* A nivell visoespacial: els costa organitzar la informació visual, l'orientació dreta-esquerra, els pot costa la identificar de lletres i l'escriptura correcte de les grafies, orientar-se adequadament davant el paper. No saben integrar els detalls per donar la globalitat a allò que veuen.
Poca habilitat pel dibuix, per fer trancaclosques, els costa col.locar els números davant les operacions matemàtiques, dificultats per copiar de la pissarra...
* A nivell social: Tenen dificultats en la interacció social, es mostren oberts però els costa entendre tot el llenguatge no verbal com gestos amb les mans, expressions facials, diferents tons de veu... Compensen una mica tot això amb bones habilitats a nivell de memòria mecànica.
Són nens/es rutinaris i necessiten saber amb anticipoació els canvis que hi pugui haver. Els costa resoldres les noves situacions. Aprenen poc de l'experiència i de generalitzar els aprenentatges.
També els manca consciència del temps, són infants molt lents per fer qualsevol cosa i els costa gestionar el factor temps.
* A nivell de llenguatge: Tot i les bones habilitats de llenguatge poden presentar dificultats en la pragmàtica i la comprensió. Els costa interpretar les paraules segons el context, reconeixer ambigüitats, entedre els diferents significats d'una mateixa paraula, la ironia o les bromes.
* A nivell afectiu: Són infants que tendeixen a aillar-se per la manca en resolució de problemes i no saber com reaccionar davant de noves situacions. Això els genera baixa autoestima, amb risc de trets depressius i estats d'ansietat.
Aquest aspectes de aïllament poden augmentar amb l'edat.
* A nivell acadèmic: A l'etapa de primària solen tenir dificultats amb la grafia, la comprensió lectora i les matemàtiques. A secundària tenen dificultats per extreure les idees principals d'un text, fer-ne una bona interpretació o relacionar-los amb coneixements prèvis, entendre les explicacions del mestre, organitzar-se els apunts, lentitud a l'escriure i estar al mateix temps atent a les explicacions...
El TANV és un trastorn heterogeni, com comentavem ja anteriorment. Pot presentar-se de manera primària, sense cap trastorn associat, o relacionat a un perfil neuropsicològic associat a un quadre clínic neurològic i/o psiquiàtric.
Referències:
* Sans, A. (2008) ¿Por qué me cuesta tanto aprender? Trastornos del aprendizaje. Ed. Edebé.
* Sans, A. (2010) El aprendizaje en la infancia y la adolescencia: Claves para evitar el fracaso escolar. Faros.
