Davant del Trastorn de l'Aprenentage No Verbal (TANV), els mestres cal que coneixin la problemàtica d'aquest tipus d'alumnes i en siguin sensibles.
Els missatges que han de rebre aquest nens i nenes han de ser explícits i directes, a causa de la seva lentitud cal donar més temps davant les tasques noves; perquè necessiten repetir-les, practicar-les i planificar-les pas a pas.
És fonalmental supervisar les seves habilitats d'organització (agenda, carpeta, motxilla...) i regular els deures. Els ajuda molt tenir un company de referència que els ajudi amb això.
Aquest perfil de nens/es fa que formulin moltes preguntes durant la classe, pactar amb ells com i quan se'ls respondran els dubtes. Hem de comprobar que segueix les explicacions a l'aula i que les ha entés. Els va molt bé fer tasques en grup.
S'aconsella eliminar les tasques que penalitzi el temps, simplificar els exàmens, donar fulls quadriculats per respondre o també limitar-los els espais de resposta.
A primària utilitzarem les seves habilitats lingüístiques i la seva capacitat de memòria verbal per afavorir l'adquisició dels aprenentatges i començar a potenciar la capacitat de raonament. A secundària, l'objectiu principal serà continuar treballat el raonament i establir relacions entre conceptes. Aquí s'aconsella no utilitzar els esquemes per estudiar, ja que només es fixen en els detalls i obliden la idea principal.
Escriptura:
- Reduir els exercicis escrits, sobretot els que siguin només de copiar.
- Facilitar adaptadors per al llapis, fulls quadrículats, pautes...
- Substituir els treballs escrits per treballs orals.
- Ús de l'ordinador.
- Ajudar-los en la organitació de la expressió escrita.
- Permetre subratllar els llibres, utilitzar una grabadora de veu o programes informàtics que llegeixen el material en format pdf.
Comprensió lectora:
- Fraccionar els missatges escrits per afavorir la comprensió.
- Entrenar-los en la consecussió de consignes escrites.
- Treballar les expressions ambigües o frases fetes, metàfores...
- Començar amb conceptes concrets i imatges i passar més abstractes després.
- Donar temps per preparar els textos que es treballaran a l'aula.
- Fer comentaris escrits o donar pautes verbals per poder interpretar gràfics i mapes.
- Ensenyar estratègies per organitzar el que s'ha d'escriure en el paper, utilitzar sempre le mateixes directrius o pautes.
Matemàtiques:
- Explicar pas a pas el funcionament de les operacions...
- Donar exemples concrets.
- Donar fulls quadriculats per facilitar l'alineació de columnes per les operacions.
- Intentar que verbalitzi el procés abans de començar a escriure o a fer les operacions...
- Reduir la quantitat de problemes i donar més temps per realitzar-los.
- Permetre l'ús de la calculadora.
- En geometria permetre reconeixer o definir en lloc de dibuixar.
Plàstica:
- Fer pràctiques controladres verbalment.
- Supervisar o eliminar les tasques que requereixin la psicomotricitat fina.
Música:
- Evitar fer llegir pentagrames.
- Els costarà molt aprendre a tocar la flauta, intrument típic a les aules. Exigir-los només uns mínims.
Educació Física:
- Facilitat activitats que millorin la seva coordinació motriu i equilibri.
- Fomentar el treball en equip i reduir-li aquells exercicis més difícils.
Relacions socials:
- Donar estratègies per millorar els aspectes pragmàtics del llenguatge i així poder entendre millor la comunicació no verbal.
- Evitar l'aïllament.
- Ensenyar a apropar-se als companys amb models correctes de conducta social, perquè aprengui comportaments apropiats en diferents situacions.
Emocinal:
- Reforçar els seus punts forts.
- Potenciar una bona autoestima.
La intervenció multidisciplinar des dels àmbits educatiu, psicològic i mèdic; amb la col·laboració de la família, es fa imprescindible.
Extret de:
* Sans, A. (2008) ¿Por qué me cuesta tanto aprender? Trastornos del aprendizaje. Ed. Edebé.
Mostrando entradas con la etiqueta TANV. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta TANV. Mostrar todas las entradas
Trastorn de l'Aprenentatge No Verbal (TANV)
El Trastorn de l'Aprenentatge No Verbal (TANV), és un trastorn que afecta a la coordinació motriu, la integració visoespacial, les habilitat psicosocials i els aprenentatges escolars. És un trastorn poc conegut i per tant, més difícil de diagnostica, no està inclòs en el manual diagnòstic DSM-IV-TR.
En la presentació d'aquest trastorn hi ha una gran variabilitat d'un un pacient a un altre, tant en severitat com en caracterítiques pròpies del trastorn. Es poden trobar infants amb manifestacions més lleus i només afecta a alguns dels aprenentatges escolars i altres de més importants amb afectació a tots nivells.
El Perfil del TANV es caracteritza per:
* A nivell motriu: Solen ser maldestres per activitats que requereixen coordinació del moviment, anar amb bicicleta per exemple. I aquesta caracterítica es pot fer menys evident amb el creixement de l'infant.
Tenen també dificultats amb la moticitat fina, la grafia. Tot i que amb la pràctica pot millorar.
Són nens/es que amb les activitats de la vida diària els pot costar cordar-se la bata, lligar-se les sabates, guardar els fulls a la carpeta de manera ordenada i sense arrugar-se, els pot costar també pujar i baixar escales...
* A nivell visoespacial: els costa organitzar la informació visual, l'orientació dreta-esquerra, els pot costa la identificar de lletres i l'escriptura correcte de les grafies, orientar-se adequadament davant el paper. No saben integrar els detalls per donar la globalitat a allò que veuen.
Poca habilitat pel dibuix, per fer trancaclosques, els costa col.locar els números davant les operacions matemàtiques, dificultats per copiar de la pissarra...
* A nivell social: Tenen dificultats en la interacció social, es mostren oberts però els costa entendre tot el llenguatge no verbal com gestos amb les mans, expressions facials, diferents tons de veu... Compensen una mica tot això amb bones habilitats a nivell de memòria mecànica.
Són nens/es rutinaris i necessiten saber amb anticipoació els canvis que hi pugui haver. Els costa resoldres les noves situacions. Aprenen poc de l'experiència i de generalitzar els aprenentatges.
També els manca consciència del temps, són infants molt lents per fer qualsevol cosa i els costa gestionar el factor temps.
* A nivell de llenguatge: Tot i les bones habilitats de llenguatge poden presentar dificultats en la pragmàtica i la comprensió. Els costa interpretar les paraules segons el context, reconeixer ambigüitats, entedre els diferents significats d'una mateixa paraula, la ironia o les bromes.
* A nivell afectiu: Són infants que tendeixen a aillar-se per la manca en resolució de problemes i no saber com reaccionar davant de noves situacions. Això els genera baixa autoestima, amb risc de trets depressius i estats d'ansietat.
Aquest aspectes de aïllament poden augmentar amb l'edat.
* A nivell acadèmic: A l'etapa de primària solen tenir dificultats amb la grafia, la comprensió lectora i les matemàtiques. A secundària tenen dificultats per extreure les idees principals d'un text, fer-ne una bona interpretació o relacionar-los amb coneixements prèvis, entendre les explicacions del mestre, organitzar-se els apunts, lentitud a l'escriure i estar al mateix temps atent a les explicacions...
El TANV és un trastorn heterogeni, com comentavem ja anteriorment. Pot presentar-se de manera primària, sense cap trastorn associat, o relacionat a un perfil neuropsicològic associat a un quadre clínic neurològic i/o psiquiàtric.
Referències:
* Sans, A. (2008) ¿Por qué me cuesta tanto aprender? Trastornos del aprendizaje. Ed. Edebé.
* Sans, A. (2010) El aprendizaje en la infancia y la adolescencia: Claves para evitar el fracaso escolar. Faros.
En la presentació d'aquest trastorn hi ha una gran variabilitat d'un un pacient a un altre, tant en severitat com en caracterítiques pròpies del trastorn. Es poden trobar infants amb manifestacions més lleus i només afecta a alguns dels aprenentatges escolars i altres de més importants amb afectació a tots nivells.
El Perfil del TANV es caracteritza per:
* A nivell motriu: Solen ser maldestres per activitats que requereixen coordinació del moviment, anar amb bicicleta per exemple. I aquesta caracterítica es pot fer menys evident amb el creixement de l'infant.
Tenen també dificultats amb la moticitat fina, la grafia. Tot i que amb la pràctica pot millorar.
Són nens/es que amb les activitats de la vida diària els pot costar cordar-se la bata, lligar-se les sabates, guardar els fulls a la carpeta de manera ordenada i sense arrugar-se, els pot costar també pujar i baixar escales...
* A nivell visoespacial: els costa organitzar la informació visual, l'orientació dreta-esquerra, els pot costa la identificar de lletres i l'escriptura correcte de les grafies, orientar-se adequadament davant el paper. No saben integrar els detalls per donar la globalitat a allò que veuen.
Poca habilitat pel dibuix, per fer trancaclosques, els costa col.locar els números davant les operacions matemàtiques, dificultats per copiar de la pissarra...
* A nivell social: Tenen dificultats en la interacció social, es mostren oberts però els costa entendre tot el llenguatge no verbal com gestos amb les mans, expressions facials, diferents tons de veu... Compensen una mica tot això amb bones habilitats a nivell de memòria mecànica.
Són nens/es rutinaris i necessiten saber amb anticipoació els canvis que hi pugui haver. Els costa resoldres les noves situacions. Aprenen poc de l'experiència i de generalitzar els aprenentatges.
També els manca consciència del temps, són infants molt lents per fer qualsevol cosa i els costa gestionar el factor temps.
* A nivell de llenguatge: Tot i les bones habilitats de llenguatge poden presentar dificultats en la pragmàtica i la comprensió. Els costa interpretar les paraules segons el context, reconeixer ambigüitats, entedre els diferents significats d'una mateixa paraula, la ironia o les bromes.
* A nivell afectiu: Són infants que tendeixen a aillar-se per la manca en resolució de problemes i no saber com reaccionar davant de noves situacions. Això els genera baixa autoestima, amb risc de trets depressius i estats d'ansietat.
Aquest aspectes de aïllament poden augmentar amb l'edat.
* A nivell acadèmic: A l'etapa de primària solen tenir dificultats amb la grafia, la comprensió lectora i les matemàtiques. A secundària tenen dificultats per extreure les idees principals d'un text, fer-ne una bona interpretació o relacionar-los amb coneixements prèvis, entendre les explicacions del mestre, organitzar-se els apunts, lentitud a l'escriure i estar al mateix temps atent a les explicacions...
El TANV és un trastorn heterogeni, com comentavem ja anteriorment. Pot presentar-se de manera primària, sense cap trastorn associat, o relacionat a un perfil neuropsicològic associat a un quadre clínic neurològic i/o psiquiàtric.
Referències:
* Sans, A. (2008) ¿Por qué me cuesta tanto aprender? Trastornos del aprendizaje. Ed. Edebé.
* Sans, A. (2010) El aprendizaje en la infancia y la adolescencia: Claves para evitar el fracaso escolar. Faros.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)