Davant del Trastorn de l'Aprenentage No Verbal (TANV), els mestres cal que coneixin la problemàtica d'aquest tipus d'alumnes i en siguin sensibles.
Els missatges que han de rebre aquest nens i nenes han de ser explícits i directes, a causa de la seva lentitud cal donar més temps davant les tasques noves; perquè necessiten repetir-les, practicar-les i planificar-les pas a pas.
És fonalmental supervisar les seves habilitats d'organització (agenda, carpeta, motxilla...) i regular els deures. Els ajuda molt tenir un company de referència que els ajudi amb això.
Aquest perfil de nens/es fa que formulin moltes preguntes durant la classe, pactar amb ells com i quan se'ls respondran els dubtes. Hem de comprobar que segueix les explicacions a l'aula i que les ha entés. Els va molt bé fer tasques en grup.
S'aconsella eliminar les tasques que penalitzi el temps, simplificar els exàmens, donar fulls quadriculats per respondre o també limitar-los els espais de resposta.
A primària utilitzarem les seves habilitats lingüístiques i la seva capacitat de memòria verbal per afavorir l'adquisició dels aprenentatges i començar a potenciar la capacitat de raonament. A secundària, l'objectiu principal serà continuar treballat el raonament i establir relacions entre conceptes. Aquí s'aconsella no utilitzar els esquemes per estudiar, ja que només es fixen en els detalls i obliden la idea principal.
Escriptura:
- Reduir els exercicis escrits, sobretot els que siguin només de copiar.
- Facilitar adaptadors per al llapis, fulls quadrículats, pautes...
- Substituir els treballs escrits per treballs orals.
- Ús de l'ordinador.
- Ajudar-los en la organitació de la expressió escrita.
- Permetre subratllar els llibres, utilitzar una grabadora de veu o programes informàtics que llegeixen el material en format pdf.
Comprensió lectora:
- Fraccionar els missatges escrits per afavorir la comprensió.
- Entrenar-los en la consecussió de consignes escrites.
- Treballar les expressions ambigües o frases fetes, metàfores...
- Començar amb conceptes concrets i imatges i passar més abstractes després.
- Donar temps per preparar els textos que es treballaran a l'aula.
- Fer comentaris escrits o donar pautes verbals per poder interpretar gràfics i mapes.
- Ensenyar estratègies per organitzar el que s'ha d'escriure en el paper, utilitzar sempre le mateixes directrius o pautes.
Matemàtiques:
- Explicar pas a pas el funcionament de les operacions...
- Donar exemples concrets.
- Donar fulls quadriculats per facilitar l'alineació de columnes per les operacions.
- Intentar que verbalitzi el procés abans de començar a escriure o a fer les operacions...
- Reduir la quantitat de problemes i donar més temps per realitzar-los.
- Permetre l'ús de la calculadora.
- En geometria permetre reconeixer o definir en lloc de dibuixar.
Plàstica:
- Fer pràctiques controladres verbalment.
- Supervisar o eliminar les tasques que requereixin la psicomotricitat fina.
Música:
- Evitar fer llegir pentagrames.
- Els costarà molt aprendre a tocar la flauta, intrument típic a les aules. Exigir-los només uns mínims.
Educació Física:
- Facilitat activitats que millorin la seva coordinació motriu i equilibri.
- Fomentar el treball en equip i reduir-li aquells exercicis més difícils.
Relacions socials:
- Donar estratègies per millorar els aspectes pragmàtics del llenguatge i així poder entendre millor la comunicació no verbal.
- Evitar l'aïllament.
- Ensenyar a apropar-se als companys amb models correctes de conducta social, perquè aprengui comportaments apropiats en diferents situacions.
Emocinal:
- Reforçar els seus punts forts.
- Potenciar una bona autoestima.
La intervenció multidisciplinar des dels àmbits educatiu, psicològic i mèdic; amb la col·laboració de la família, es fa imprescindible.
Extret de:
* Sans, A. (2008) ¿Por qué me cuesta tanto aprender? Trastornos del aprendizaje. Ed. Edebé.
