Tenim un infant molt egoista que no pensa mai en els seus companys. Únicament
és jo, jo i meu. Com li traiem aquest egocentrisme?
Egoisme i
egocentrisme no són la mateixa cosa. Cal diferenciar quin és el cas concret
d’aquest infant: és egoista o és egocèntric (o les dues coses alhora).
L’egoisme és un amor desmesurat cap a un mateix, que em fa posar sempre per davant les meves
necessitats, i em fa ignorar les dels altres si s’oposen a les meves.
L’egocentrisme
és creure que tot el món gira al meu voltant. És completament normal en nens
petits de 3 o 4 anys, però a mesura que van creixent, aprenen a entendre el
punt de vista dels altres, amb la qual cosa van perdent l’egocentrisme.
En
adolescents, l’egocentrisme se sol manifestar en que creuen que tothom els
mira, els observa, i s’interessa per ells. En alguns això els provoca timidesa.
En altres els fa sentir-se especials i una mica herois. Habitualment aquest
tret de la personalitat continuarà en part fins a l’etapa adulta, simplement
que a mesura que el noi/a es va fent gran i el seu pensament guanyi en
objectivitat, aprendrà a controlar-ho.
Lluitar
contra l’egoisme i l’egocentrisme no és fàcil en la nostra societat, tan
individualista, i que sap valorar molt més els èxits individuals, però té
dificultats per valorar els èxits col·lectius.
Què podem fer?
Inculcar bons valors, un dels més importants és el sentit de la EMPATIA.
L’empatia és la capacitat que té una persona de ficar-se en la pell d’una
altra, d’entendre els seus sentiments, de compartir amb ella les seves alegries
i les seves tristeses. Ens permet entendre les necessitats i els problemes dels
altres, i reaccionar en conseqüència.
Com ho podem desenvolupar?
1) La CONVIVÈNCIA amb els altres: conviure amb els altres ens ajuda a
entendre’ls. Saber compartir, ajudar, escoltar... Ja sigui a l'escola, a l'esplai/cau, amb la família...
2) El treball en EQUIP,els jocs de GRUP: és una habilitat que s’adquireix amb la pràctica.
3) Els CONTES, ens ajuden a transmetre valors, posar exemples, treballar conductes específiques.
4) Predicar amb l'EXEMPLE, ells es fixen amb nosaltres com a model a seguir.
5) El REFORÇ POSITIU: haureu d’estar atents al comportament de l'infant, per
premiar-lo cada cop que veieu en ell un comportament adequat.
6) Un CLIMA ADEQUAT: Construir un context cooperatiu (en comptes de
competitiu).
