Deixarem de
banda les causes mèdiques i els tractaments d’aquest trastorn, i ens centrarem
en la manera com nosaltres podem ajudar al nen o nena. Per començar us donaré
algunes dades:
· És al
voltant dels 3 anys quan els nens comencen a mantenir-se secs durant la nit,
però aproximadament un 15% dels nens més grans de 3 anys encara mullen el llit.
· El problema
afecta més sovint als nens que a les nenes.
· És freqüent
que hi hagi antecedents familiars.
· Usualment el
trastorn es resol en arribar a la pubertat.
· La majoria
de les vegades no hi ha cap problema emocional com a causa.
El més
important que hem de recordar, és que els nens no s’orinen al llit a propòsit,
i que en general els fa vergonya quan passa.
Coses que NO
s’han de fer MAI:
· ridiculitzar-lo
· renyar-lo
· fer-lo
sentir culpable
· avergonyir-lo
davant dels altres
Coses que
haurien de fer els pares:
· motivar-lo a
intentar mantenir-se sec.
· animar-lo i
demostrar-li confiança en què aviat arribarà a dormir la nit sencera sense
mullar el llit.
· seguir
atentament l’evolució del problema conjuntament amb el nen: veure quants dies
es mulla, que ajudi a canviar els llençols, etc.
· elogiar-lo i
reconèixer el seu esforç els matins que es lleva sec.
· recompensar-lo
si aconsegueix passar alguns dies sense mullar el llit.
Com a
educadors/es, podem ajudar de la següent manera:
· No deixeu
que els altres nens sàpiguen que algú s’ha fet pipí al llit, perquè això
provocaria la vergonya de l’afectat, que probablement no voldria tornar a venir
a cap sortida.
· Advertiu als
pares de què us avisin si el seu fill o filla pot patir aquest problema. Deixeu
clar també que vosaltres sabeu com portar el tema, i que per tant aquest
trastorn no ha d’impedir a ningú de venir a les sortides o campaments.
· Els nens que
poden patir el problema han de dur sempre un pijama de recanvi, que guardaran
dins una butxaca de la motxilla, per així tenir-lo més a mà durant la nit si
cal canviar-se el pijama. Tampoc és mala idea que portin un sac de recanvi o
una funda per protegir el matalàs.
· Feu que
tothom vagi a fer un riu just abans d’anar-se’n al llit.
· Limiteu els
líquids que beuen durant les tres hores abans d’anar-se’n a dormir (un got com
a molt).
· No doneu de
beure als nens productes amb cafeïna, com ara cafè o Coca Cola, ni tan sols a
l’hora de dinar. Sí que poden prendre la Coca Cola sense cafeïna.
· Lleveu a
mitja nit als nens o nenes amb risc de patir el problema per tal que puguin
buidar la bufeta.
· Els nens
petits, segurament us cridaran a vosaltres si es desperten i es troben molls.
Procureu que els altres nens no es despertin, però si algú demana, dieu que us
heu llevat perquè aquell nen té mal de panxa (no dieu als altres que s’ha fet
pipí al llit).
· Si algun nen
descobreix que hi ha un sac moll, l’excusa serà que es va vessar una
cantimplora.
· L’endemà al
matí, tothom (insisteixo, tothom) ha de penjar el seu sac per ventilar-lo.
Això, a més de ser una bona mesura higiènica, us servirà per eixugar els sacs
que estiguin humits passant desapercebuts entre els altres.
Un altra
problema que us podeu trobar, i que resulta més molest, és el dels nens que es
fan caca a sobre. Normalment hi ha algun problema físic o emocional al darrera.
Les conseqüències socials d’aquest trastorn poden ser molt greus, perquè els amics
es burlaran d’ell i els adults tendiran a evitar-lo. Per això cal que sigueu
molt comprensius amb el nen o nena que pateixi aquest problema i ajudar-lo a
dissimular tant com sigui possible. Normalment el primer símptoma és la pudor.
Parleu amb el nen afectat: és important que us avisi quan estigui brut.
Porteu-lo a la dutxa, i deixeu que sigui ell mateix qui es renti i es posi roba
neta.
