Què és la por?
La por és un sentiment desagradable, actua com a sistema de seguretat, i constitueix la motivació que impulsa evitar un perill.
Generalment la por, és el resultat de pautes educatives, de consells “protectors” o de “contagi” emocional. També pot ser a través d’un ensurt.
Pors evolutives:
2 anys Sorolls forts, animals, a la separació dels pares.
3 anys Mascares, a la foscor, a la separació dels pares, animals.
4 anys Sorolls, a la foscor, a la separació dels pares, animals.
5 anys Lesions, sorolls, a la foscor, a la separació dels pares, animals.
6 anys Foscor, éssers sobrenaturals, sorolls forts i a la separació dels pares.
Què fer davant la port dels nostres fills?
La por a la separació relacionada per exemple amb l’adaptació a l’escola, no se supera fins que l’infant és capaç de comprendre que la separació és momentània. Els podem ajudar donat informació sobre què passarà i què farem, els dóna seguretat i poden fer front a la seva por.
Evitar les conductes de sobreprotecció i el sentiments de por, tristesa, ansietat... respecte el nostre fill/a.
La por a la foscor està relacionada amb el fet que l’infant petit quan no veu una cosa per ell aquesta deixa d’existir. Els pares hem de poder transmetre que aquesta separació no és definitiva, es tracta d’un cicle (dia-nit) i quan es despertin serem amb ells.
• Els Malsons són escenaris d’angoixa que tenen a veure amb la seva inseguretat, en podrem parlar l’endemà.
• Els Terrors nocturns són menys habituals, el nen/a plora molt, no pot explicar que té i al matí no ho recorda.
La por a la foscor es supera al voltant dels 9 anys, podem ajudar als nostres fills a través de contes i jocs potenciant el contacte agradable i positiu de la foscor.
La millor manera d’ajudar als nostres fills és escoltar-los i donar-los la garantia que hi som, que els escoltem i ens creiem el que ens explica. Una posició de comprensió, escolta i de certa fermesa per part dels pares, permete a l’infant trobar-se acompanyat i fer front a les seves pors.
